Ja hem arribat, el viatge ha sigut llarg i una mica pesat. L'avio estava molt ben equipat i amb moltes comoditats.Quan vam arribar a l'aeroport d'Amritzar, s'estava fent de dia i ens van venir a buscar amb una furgo/no gaire neta, tota ella una mica a hippiada. Amb les maletes carregades al sostre, mortes de son pero amb els ulls ben oberts ens vam dirigir cap a l'hotel, no ens voliem perdre cap detall. Tot era molt impactant. Tot i ser les cinc del mati el carrer ja estava ple de vida: vam veure nens petits fent diaris sobre les voreres, vam olorar un pais ben diferent, vam palpar l'aire calent que desprenen els carrers d'aquesta terra, sentim el ritme d'un pais desordenat (els pitus dels cotxes ja ens ressonen fins i tot als somnis) i per ultim ens quedem amb el gust d'uns fideus picants que contrasten amb la dolssor d'unes madalenes enxocolatades.
Aquest mati les que tenen fama de lentes (l'alba sans, la mar cams i la paula gibert) han arribat les primeres a l'esmorzar a la terrassa de l'hotel, des d'on podem gaudir d'una vista fantastica. La resta de les nenes i en Kamal han arribat una mica mes tard i tots junts hem pogut rebre els tiets d'en Kamal i tastar un pastis que la seva tieta havia fet amb molt d'amor. No gaire mes tard han arribat els oncles de la Pardeep, tambe molt agradables.
A la tarda hem anat a veure el Golden Temple, on hem filmat unes escenes fascinants. Es un lloc on regna una pau interior immensa que contrasta amb el caos i el desori de fora.
Val a dir que "les Paules" i l'Anna Serra han dut a terme un treball excepcional (modestia a part).
I aqui acabem el primer petit relat del que han estat aquests dos primers dies a l'India.
Dema anem a passar el dia i la nit a casa la Pardeep i divendres marxarem cap a Dharamsala on intentarem tornar-nos a conectar per informar-vos de nou.
Molts petons a tothom
* el teclat es indi, perdoneu pero algu ho havia de dir.